Back Queer AN حر الجنس Arabic কুইয়াৰ Assamese Queer AST Куиър Bulgarian কুইয়ার Bengali/Bangla Queer CEB کویر CKB Queer Czech Queer Welsh
Queer (pronunciació: /kwíɾ/)[1] és un terme manllevat de l'anglès que s'utilitza per a designar les persones que s'oposen a encaixar amb una identitat sexual o de gènere concreta, tant les prescrites tradicionalment (home/dona, mascle/femella, heterosexual/homosexual, cissexual) com les noves categories sexuals identitàries amb intencionalitat normalitzadora (gai, lesbiana, transsexual, bisexual). Per tant, queer no inclou totes les identitats sexuals, sinó que es tracta d'una post-identitat, amb totes les que resisteixen encaixar amb el sistema cisheterosexual, els processos de normalització i d'exclusió, per tant, també refusen etiquetes i marcs rígids definitius.[2][3][4][5]
El punt de vista queer reconeix el gènere i la sexualitat com a múltiples i fluïds, qüestiona els paradigmes binaris de masculinitat-feminitat i heterosexualitat-homosexualitat. També qüestiona els intents de normativitzar el gènere i les sexualitats. Entén la sexualitat des del reconeixement dels cossos i el plaer. S'interpreta des de les accions i els seus efectes, no pas des de les identitats o allò que pot ser vertader/fals o correcte/incorrecte.[5]
El terme queer es va començar a utilitzar a finals dels anys vuitanta no només com a oposició al sistema cisheterosexual, sinó també a la categoria gai, que va ser articulada des d'homes blancs de classe mitjana/alta neoliberals amb una intenció normalitzadora que va excloure multitud de subjectes.[4][6] Davant les concessions del sistema cisheterosexual a la identitat gai, que va perdre el to revolucionari, es va articular el moviment queer amb discursos i pràctiques que pretenen oposar-se als processos de normalització del sistema cisheterosexual, per considerar-lo heterocèntric, binari i biologicista.[2][6]
Teresa de Lauretis, qui va encunyar el terme teoria queer, va abandonar el terme queer perquè considerava que havia estat assimilat per les institucions i normativitzats.[2]
- ↑ «queer». ÉsAdir. [Consulta: 3 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sáez, Javier. «Queer». A: Barbarismos queer y otras esdrújulas (en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2017, p. 381-388. ISBN 978-84-7290-829-1.
- ↑ TERMCAT «queer [en]». Terminologia de la sexualitat i l'erotisme, 2018.
- ↑ 4,0 4,1 Preciado, Beatriz «Teoría Queer: notas para una política de lo anormal o contra-historia de la sexualidad». Observaciones filosóficas, 15, 2012-2013.
- ↑ 5,0 5,1 Fierli, Elena. Cossos representats /cossos amagats. La representació dels cossos, les identitats i les sexualitats en els llibres il·lustrats (0-16 anys) publicats a Catalunya i a Espanya a partir de l'any 2010 (tesi). Universitat Rovira i Virgili, 2023-05-18 [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ 6,0 6,1 Pié Balaguer, Asun «De la teoria queer i les altres maneres de pensar l'educació». Temps d'Educació. Universitat de Barcelona, 37, 2008, pàg. 256.